Esta entrada arreplega el context i les xifres utilitzats en 2019 per a presentar la nostra línia de neurorehabilitació; no són estadístiques actualitzades.
A Espanya, aquelles dades situaven en 420.000 les persones amb dany cerebral adquirit que necessitaven neurorehabilitació i que poques vegades accedien a teràpies robòtiques. A les conseqüències físiques s’afegixen la pèrdua de treball i el cost emocional per a les famílies.
Dels 104.071 casos nous anuals a Espanya, el 78 % tenien l’origen en un ictus i el 22 % restant en traumatismes cranioencefàlics i altres causes. La despesa en neurorehabilitació s’estimava en 3.900 milions d’euros anuals. El tractament ambulatori representava aproximadament el 25 % del total: prop de 1.000 milions d’euros i uns 9.000 euros per pacient.
Com a lectura complementària, en Perineuro expliquem com es reorganitza el cervell després d’un ictus.
Els robots poden executar moviments repetitius amb fiabilitat i precisió, sense cansar-se. Esta capacitat resulta útil per als exercicis freqüents i repetits que formen part de la rehabilitació.
Els trastorns neurològics comporten limitacions físiques i cognitives que requerixen una atenció individualitzada. Els sistemes robòtics poden ajudar a executar i controlar els moviments, amb exercicis adaptats a cada persona. Combinats amb realitat virtual, també permeten transformar les repeticions en activitats lúdiques.
Els treballs de recerca presentats aleshores plantejaven l’entrenament assistit per robots com un complement de la teràpia convencional. Descrivien, entre altres resultats, millores en la recuperació de la marxa després d’un ictus en determinats programes de locomoció assistida.
Les sessions intensives exigixen una dedicació considerable dels terapeutes. L’assistència robòtica pot facilitar-ne el treball, permetre el seguiment de diversos pacients i deixar més temps per a les decisions clíniques, l’orientació i la motivació. També obri la possibilitat d’augmentar la intensitat de l’entrenament amb un cost comparable. El seu ús ha de formar part d’un programa adaptat a les necessitats de cada pacient.